Última investigación del 2006!!!

Demostrado vuestra capacidad filosófica... toca demostrar vuestra capacidad de síntesis

INTRODUCCIÓN:
La doctrina tomista acerca del hombre difiere de la agustiniana, la cual conserva ciertos elementos platónicos. En este sentido, la concepción del hombre en Santo Tomás está basada en la antropología aristotélica. Pero, al igual que ocurre con otros aspectos de su pensamiento, ha de ser conciliado con las creencias básicas del cristianismo: la inmortalidad del alma y la creación. San Anselmo de Canterbury (1033-1109) formuló por primera vez el argumento que se conoce con el nombre de ontológico, y que tanta fascinación habría de tener a lo largo de la historia. Fácilmente se subraya esa fascinación con la simple mención de los filósofos que lo han defendido, matizando la versión anselmiana o reproponiéndolo con algunas variantes. Así, de un modo u otro, ha sido defendido por San Buenaventura, Escoto, Descartes, Leibniz y Hegel. Entre los grandes filósofos que lo han criticado se encuentran Tomás de Aquino y Kant.

TAREA de SÍNTESIS:
Investigación sobre las concepciones antropológicas de Platón, Aristóteles, San Agustín y Santo Tomás de Aquino.

DESCRIPCIÓN DEL TRABAJO:
Elaboración de un gran MindMap en el que aparezcan las tesis antropológicas fundamentales de cada uno de los mencionados autores, así como sus semejanzas y diferencias.

RECURSOS de consulta:
http://www.cibernous.com/autores/index.html

A ENTREGAR:
En la plataforma Moodle antes del 11 de diciembre!!!

Por cierto: ¿Qué tal la experiencia del FILOBLOG?

Acostem-nos a Sant Agustí!

Aquest primer gran pensador filosòfic-cristià, polemista i amant cercador de la veritat, va fer una síntesi de cristianisme i neoplatonisme que va tenir una gran influència en la filosofia cristiana. El seu pensament és autobiogràfic i moltes de les grans preguntes que es va fer van ser per a ell grans dubtes vitals. Posa't en la pell d'Agustí i reflexiona alguna d'aquestes quatre preguntes:
1. Quina relació hi ha entre fe i raó? Hi ha alguna veritat tan evident que no sigui possible dubtar-ne?
2. El problema del mal. Quin origen té? Com se'l pot conciliar amb la bondat divina? Per naturalesa, l'ésser humà és bo o dolent? Per què?
3. Si s'admet que existeix una ànima espiritual, quina relació pot tenir aquesta amb el cos?
4. Som realment lliures? Què ens limita la nostra llibertat?

Ànim, filosofs! Ah! Una frase d'Agustí que m'agrada: "Si vols conèixer una persona, no li preguntis què pensa sinó què estima!" Què en penseu? Bona reflexió!!!

Sobre la ETICA

Completa el texto con las palabras que crees que faltan y después... ¿Estás de acuerdo con el texto? Arguméntalo brevemente!

«La ética no se ocupa de como alimentarse mejor o de cuál es la manera más recomendable de protegerse del frío ni de qué hay que hacer para vadear un río sin ahogarse, cuestiones todas ella sin duda todas muy importantes para .................... en determinadas circunstancias; lo que a la ................... le interesa, lo que constituye su especificidad, es cómo .................... bien la vida ................... , la vida que transcurre entre humanos. Si uno no sabe cómo arreglárselas para sobrevivir en los peligros naturales, pierde la vida, lo cual sin duda es un fastidio grande; pero si uno no tiene ni idea de ética, lo que pierde o malgasta es lo ....................... de su vida, y eso, francamente, tampoco tiene ninguna gracia».(SAVATER, Fernando. Ética para Amador)

Principio de subsidiariedad: ¿cuestión de anarquía?

Queridísimos "filo-bloggers": Después de la lectura del dossier dado en clase... ¿qué opináis sobre el principio de subsidiariedad? ¿Dónde está su origen? ¿Es complementario al de solidaridad? Os animo a que penséis al nivel del que sois capaces... y podéis opinar también sobre lo que escriben vuestros compañeros! Yo también colgaré mi opinión! Según Aristóteles, estáis en potencia de encontrar el sentido de vuestra vida! Ánimo!!!

Arqueología aristotélica

Primero: recompón la frase de nuestro amigo Aristóteles

Completa el orden de los siguientes fragmentos, de modo que puedas reconstruir la frase de Aristóteles. Hay algunos fragmentos que ya están numerados correctamente (los impares), por lo que, para completar el ejercicio, dispones de una doble pista en cada caso: el fragmento anterior y el siguiente (el 1 y el 3, el 3 y el 5, y así sucesivamente)

(3)causan las percepciones de nuestros
- de obrar, sino hasta cuando ningún
- de su utilidad, sobre todo las de la vista.
- demás sentidos. Y la razón es que la vista, mejor
- el deseo de saber. El placer que nos
(7)En efecto, no sólo cuando tenemos intención
(11)los demás conocimientos que nos dan los
(5)Nos agradan por sí mismas, independientemente
(9) objeto práctico nos proponemos, preferimos,
- por decirlo así, el conocimiento visible a todos
(13)que los otros sentidos, nos da a conocer los objetos,
- sentidos son una prueba de esta verdad.
(1)Todos los hombres tienen naturalmente
- y nos descubre entre ellos gran número de diferencias.

Después: Escríbe el texto completo y explica en 40 palabras cuál es su idea principal! Ánimo que estás en potencia de ser un excelente filósofo!

"Peripateín" amb Aristòtil!

De la mà del mestre Aristòtil atreveix-te a fer una passejada per algunes de les gran preguntes que es va fer.

Tria 1 d'aquestes tres preguntes, reflexiona i argumenta una possible resposta en no més de 10 línies. Bon "peripateín", filòsof/a!!!




1. Els nostres coneixementsprecedeixen tots de l'experiència (de la nostra observació del món), o hi ha coneixements innats?
2. Quan una fulla s'asseca, és que el color verd s'ha convertit en castany? Això és possible? Canvia el color o canvia de color?
3. Què és l'atzar o la casualitat? Es donen en la naturalesa? Tot esdeveniment succeeix per o per a un fi?

Plató, la democràcia i... tu!

Plató es va qüestionar sobre la democràcia, però d'altres autors contemporanis també n'han fet del mateix concepte objecte de les seves reflexions. Llegeix el següent text de Marcuse i després intenta resoldre les preguntes:

"En la democràcia de l'abundància es donen abundants discussions, i dintre de l'estructura establerta es mostra una amplia tolerància. Totes les ideologies es poden difondre: la comunista i la feixista, la dretana i l'esquerrana, la del blanc i la del negre, la dels qui volen armaments i la dels qui demanen el desarmament. A més, en debats interminables sobre els mitjans a utilitzar, l'opinió estúpida és tractada amb el mateix respecte que l'opinió intel·ligent, el mal informat pot parlar tant com l'informat, i la propaganda apareix juntament amb l'educació, la veritat amb la falsedat. Aquesta simple tolerància del que té sentit juntament amb el que no en té es justifica amb l'argument democràtic que diu que ningú, ni grup ni individu, no es troba en possessió de tota la veritat ni pot definir plenament el que és encertat o el que és erroni, el bo i el dolent. Per tant, totes les opinions en disputa han de ser sotmeses al "poble" perquè aquest deliberi i esculli. Però jo ja he indicat que la tesi democràtica implica una condició necessària, a saber: que el poble ha d'estar en condicions de deliberar i d'escollir sobre la base del coneixement, que ha de tenir accés a informació autèntica i que, sobre aquesta base, la seva avaluació ha de ser el resultat d'un pensament autònom."

Marcuse, H., "Tolerància repressiva"

Preguntes:

1. De què va el text? (explica-ho amb no més de 50 paraules)

2. Quines 2 ó 3 frases del text et semblen representatives i bàsiques?

3. A continuació et proposo dues explicacions possibles del text. Una és correcta i l'altre és regular. Digues quina és quina i perquè!!!

Primera explicació (A):L'autor constata que en les democràcies es donen moltes deficiències en la seva organització. Critica aquestes deficiències o mancances argumentant que la democràcia, en la seva concepció teòrica, conté una condició necessària sense la qual aquesta no és tal. Quina condició? Que el que delibera i escull, el poble, ha d'estar en condicions de fer-ho, és a dir, ha de tenir coneixement, ha d'estar ben informat i ha de ser capaç de pensament autònom.

Segona explicació (B):L'autor constata que en les democràcies es dóna una gran tolerància quant a la difusió d'ideologies i opinions; així, l'opinió estúpida apareix junt a l'opinió intel·ligent, o la falsedat al costat de la veritat. Una tolerància que es justifica apel·lant a que ningú es troba en possessió de tota la veritat i, per tant, el poble ha d'escollir. L'autor critica aquesta visió argumentant que la democràcia conté una condició necessària, que el poble disposi de coneixement suficient i de pensament autònom.

BON TREBALL, filòsof/a!!!

¿Conoces bien a Platón?

¿Cuál/es de las siguientes afirmaciones crees que no encajaría con Platón? ¿Por qué? ¡Argumenta bien tu respuesta!
1. Nuestra mente, al nacer, está totalmente vacía.
2. La idea de igualdad no se aprende viendo cosas iguales.
3. Dentro nuestro hay verdades: ideas innatas.
4. En las ideas o esencias se encuentra lo más verdadero y perfecto.
5. Si se extinguieran todos los caballos, no existiría la idea de caballo.

Bienvenidos a nuestra agora virtual

Filosofar es propio de la persona humana... pero hace falta ejercitarse en esta capacidad. Lo necesitáis para superar con "areté" este curso de bachillerato; hay quien lo necesitará para superar una parte de las PAU;... pero TODOS y TODAS lo necesitáis para vivir. ¡No se puede vivir sin filosofar... pero no vivimos sólo filosofando! ¡Animo con vuestras aportaciones... y recordad que sólo se aprende lo que se explica!