martes, noviembre 21, 2006

Acostem-nos a Sant Agustí!


Aquest primer gran pensador filosòfic-cristià, polemista i amant cercador de la veritat, va fer una síntesi de cristianisme i neoplatonisme que va tenir una gran influència en la filosofia cristiana. El seu pensament és autobiogràfic i moltes de les grans preguntes que es va fer van ser per a ell grans dubtes vitals. Posa't en la pell d'Agustí i reflexiona alguna d'aquestes quatre preguntes:
1. Quina relació hi ha entre fe i raó? Hi ha alguna veritat tan evident que no sigui possible dubtar-ne?
2. El problema del mal. Quin origen té? Com se'l pot conciliar amb la bondat divina? Per naturalesa, l'ésser humà és bo o dolent? Per què?
3. Si s'admet que existeix una ànima espiritual, quina relació pot tenir aquesta amb el cos?
4. Som realment lliures? Què ens limita la nostra llibertat?

Ànim, filosofs! Ah! Una frase d'Agustí que m'agrada: "Si vols conèixer una persona, no li preguntis què pensa sinó què estima!" Què en penseu? Bona reflexió!!!

13 comentarios:

Cecilia dijo...

¿Qué relación hay entre fe y razón? ¿Hay alguna verdad tan evidente que no sea posible dudar de ella?

Si las dos realidades de fe y razón se dan en el hombre juntas, entonces siempre se dan juntas. La fe y la razón pueden explicar la verdad de la siguiente manera: primero, el alma inicia un proceso de interiorización, con el cual se presentan unas primeras ideas, que son inmutables y absolutas. Después, se continúa con la interiorización hasta llegar a unas ideas morales y religiosas; en éstas no es suficiente la razón, sino que además es necesaria la fe, dada por Dios.

En cuanto a la verdad, existe una de la cual no se puede dudar: existimos. Podemos pensar, equivocarnos y dudar, y sería imposible poder hacer esto si no existiéramos. Al cuestionarnos nuestra existencia, dudamos; al dudar, pensamos, y al pensar, demostramos que existimos. Solamente dudando de nuestra existencia, estamos demostrando lo contrario: que existimos. Al mismo tiempo, demostrando nuestra existencia, demostramos que tenemos la capacidad de pensar y de adquirir conocimientos.

ranpopo dijo...

miri mare avui li envio ara ja que se m'ha encés la bombeta, que si no me'n oblido, miri avui m'he inspirat i he creat com una teoria sobre l'anima, segur que és barreja de moltes teories però aquesta és meva i ja te copyright:

3. Si s'admet que existeix una ànima espiritual, quina relació pot tenir aquesta amb el cos?

Si realment s’admet que hi ha una ànima espiritual, en el cas de que fos la única ànima del cos, ja que aquesta en podria ser una part, la relació que tindria amb el cos de la persona seria, segons el meu criteri, la de donar-li al cos la capacitat de viure.

Amb viure no em refereixo a moure’s, respirar o créixer, em refereixo a aquella espurna que ens dóna sentit a la vida, l’espurna que ens guia per on anar. Seria allò que anomenem, intel•ligència, ens permetria reflexionar i conèixer, seria allò que anomenem instint, que ens guia per camins on la raó ni el coneixement ens hi poden portar.

L’ànima espiritual no es pot veure, ni tocar, només la podem sentir cadascun dins seu si la treballa, si fa que floreixi en accions, en treball, en bé cap als altres, etc.
Un cop mort el cos l’anima espiritual no se sap ben be on va o què fa, però el que si se del cert és que és immortal i vetlla per nosaltres, ens cuida i no mor mai, ja que si ho arribés a fer algun dia, el nostres record s’esvairia per sempre d’aquest món i el nostre pas hauria estat anònim.

Per tant amics cultiveu la vostra ànima i veureu com fructifica i us ajuda a viure.

adeu i fins una altre ocasio, per fi e acabat el TR!!!!

ALBI dijo...

4. Som realment lliures? Què ens limita la nostra llibertat?


• Penso que l’esser humà és lliure independentment de la seva situació dintre de la societat, per mi, inclús els esclaus eren lliures, almenys, de decidir sobre la seva vida o la mort.

Les úniques limitacions que tenim són les autolimitacions, som nosaltres mateixos que per educació, religió, amistats i coneixements fem un patró de limitacions a la nostra llibertat.

Es a dir, la nostra moral és el que ens limita.


• La frase de San Agustí és molt encertada. Es veritat que coneixent el que estima una persona es dona un perfil de la seva personalitat, molt més que preguntant-li el que pensa, ja que això depèn de situacions canviants.

Personalment jo afegiria a la frase: [...] què estima i a qui estima.

ranpopo dijo...

OHHHHHHHHHHHHHH!!! mare acabo d tornar del camp i kin partit!!! 4-0, i lultim gol del Ronnie, era magia, dema a veure el resum mare k dilluns pregunto XDDDDDDD

salutacions desde leuforia de la victoria

JAVI dijo...

1. Quina relació hi ha entre fe i raó? Hi ha alguna veritat tan evident que no sigui possible dubtar-ne?

La relació fé-raó al igual que succeeix amb les dos realitats del home, tenen que estar unides. A partir de la raó y la fe es que nosaltres podem arribar al coneixement de la veritat. Per tant, la veritat es el coneixement absolut que parteix de la raó (interiorització) i de la necessitat divina (il•luminació). L’ànima pot arribar a les primeres i segones idees a partir del procés d’interiorització, però mai podrem arribar a conèixer veritablement aquestes idees morals i religioses sense la intervenció de Déu.

Hi ha una veritat tan evident que no es possible dubtar-ne, l’existència d’un mateix. Es veritat que existim, ja que si mentim existim, per lo tant existim. No es pot dubtar de la nostra existència, ja que si dubtem pensem, i si pensem ja existim.

Anónimo dijo...

Thomas

¿Qué relación hay entre fe y razón? ¿Hay alguna verdad tan evidente que no sea posible dudar de ella?

En un ser humano la relación entre fe y alma es la siguiente:
A traves del alma,la persona humana ha de conseguir interiorizar. Una vez hecho esto, solamente bajo una iluminación de Dios se puede llegar a la verdad perfecta y pura. Este es el proceso que San Agustín dice que hay que hacer para poder llegar a esa verdad.

En la forma de pensar de San Agusín se le nota una influencia platónica. Los puntos que recoje de Platón son, la teoría de las ideas y el mundo suprasensible que es la verdad perfectísima.

Patty Ribas dijo...

¿Qué relación hay entre fe y razón? ¿Hay alguna verdad tan evidente que no sea posible dudar de ella?

para sant agustin fe y razón deben ir siempre juntas al igual que la concepción delhombre, el dice que sin la fe y la arazón no seriamos capaces de llegar a la verdad absoluta, que esta verdad es el conociemiento absoluto. El dice que hay una verdad que establece el cristianismo y que para poder llegar a la verdad se pude llegar desde la razón o desde la fe pero deben colaborar las 2.

A partir de aqui sant agustín aplica su propia concepcion del hombre.

Oriol dijo...

1. Quina relació hi ha entre fe i raó? Hi ha alguna veritat tan evident que no sigui possible dubtar-ne?

Sant Agustí relaciona la fe i la raó com ambdos camins amb els que poder arribar al coneixement de la veritat. D'aquesta forma accentúa la necessitat dos processos:

-Profunditzar en un mateix (per tal d'arribar a la raó através de l'ànima)

-Cuidar l'espiritualitat (ja que és per mitjà de Déu que podrem accedir al "procès d'iluminació" que ens mostrarà la veritat).


Per altre banda, pel que fa ala segona pregunta, Sant Agustí diu que l'única veritat de la que és impossible dubtar-ne és l'existència d'un mateix. Ja que, tenint en compte que el fet de mentir implica la própia existéncia, podem dir que si dius que no existeixes estàs demostrant que existeixes ja que menteixes.
Sobre aquesta qüestió, Sant Agustí diu a més que no podem dubtar sobre aquesta qüestió ja que si dubtem pensem i el fet de pensar implica, un cop més, l'existència.



P.S. Mai aconsegueix-ho enrecordar-me fins l'últim dia madre!!! com a minim avuí ha sigut abans de les 24:00 ;-D

Ferran Ballescà dijo...

Hola madre.. M smbla q sere l'últim.. Depèn d l'uri q tmb l fica a ultima hora.. A veure q tl surt això..

1. Quina relació hi ha entre fe i raó? Hi ha alguna veritat tan evident que no sigui possible dubtar-ne?

La raó ens pot arribar a portar fins a la demstració de l'existència divina, però mai ens podrà provar l'existència d'una o altra religió. És a dir, podem, mitjançant el principi de causalitat, dir que hi ha hagut d'haver una causa agent que hagi originat el cosmos, ja que aquest és un ésser contingent (igual que nosaltres). Però mai podrem demostrar mitjançant la raó quina religió és la vàlida (sobretot si ens centrem en la revelació divina). No podrem saber, per raó, si Crist, Buda, etc. són, en realitat, enviats de Déu. Això s'ha de creure per Fe.
Resumint, la raó pot demostrar una part de la fe, però allo en què difereixen les religions no ho pot explicar.

2. El problema del mal. Quin origen té? Com se'l pot conciliar amb la bondat divina? Per naturalesa, l'ésser humà és bo o dolent? Per què?

L'origen del mal es troba en la llibertat humana. L'home pot triar d'optar per bondat o maldat, pensant en el seu benefici o en el dels altres depèn del que cregui. Igualment, encara que jo no compateixo això, hi ha moltes religions que diuen que pot haver-hi un equilibri entre bé i mal (yin-yang) i, que les forces del mal, poden ser tan grans com les del bé. Jo això no m'ho crec, però sí que penso que, si no existís el mal, les bones accions no destacarien tant, ja que no contrasterien amb res.
Crec que l'home és en sí un ésser ètic, que té llibertat per buscar la felicitat en molts camins però que tan sols l'acava trobant en el bé. Crec que la moral ens ve de naixement i no és relativa, encara que es pot educar.

3. Si s'admet que existeix una ànima espiritual, quina relació pot tenir aquesta amb el cos?

L'ànima informa (dona forma) al cos, l'ànima és el que ens dona vida i ens distingeix dels éssers inanimats. Per tant, crec que hi han tres tipus d'ànima (tots tres d'origen espiritual) que corrsponen als tres estadis de vida: la vida vegetativa, la vida sensible i la racional.


4. Som realment lliures? Què ens limita la nostra llibertat?

Negar que no tenim llibertat és negar el valor de l'experiència (empirisme). Tothom té l'experiència d'haver pogut triar més d'un cop entre una o altra cosa. Per tant, som lliures. La nostra llibertat interna està limitada, moralment, per la llibertat dels altres, és a dir, on comença la llibertat de l'altre, s'acaba la meva.


Fins demà, madre.. Quin pal...xD

Victor Navarro dijo...

eis mare! k tal? tas prés el "caragillu" ya? XDXD
wenu cnt a la teva pregunta (tard però la contastarem)

4. Som realment lliures? Què ens limita la nostra llibertat?

segons la meva opinió tot esser quan neix és lliure i gaudeix de les mateixes llibertats que les altres persones tan si són d'una clase social més alta o més baixa. cada persona és lliure de per si i té tot el dret de pensar i expresar-se de la manera que li sembli a ell correcte. les limitacions en le smarquem nosaltres mateixos i estem molt condicionats pel que diran de les persones que ens envolten. la societat estipula una sèrie de normes que la gent segueig sense saber en molts casos perq´`e esta seguint aquesta ideologia, manera de vestir etc..
cada persona és lliure de fer el que vulgui però sempre pensant amb les conseqüències i les repercusions que hi pot haver sobre altres persones. Es té que respectar per sobre de tot les altres persones i veure si amb l'acció que et disposarás a fer no perjudicrás el altre a costa del teu benefici i la teva ansia de llibertat.

jo mare k b ma cadat!
PD: kin golás del ronnie!!
aquets gols només els poden maraca els cracks com ell i jo esta clar

pims dijo...

Hola madre! un domingo más mi comentario de la semana aquí está:

¿Somos realmente libres? ¿Qué nos limita nuestra libertad?

Todo individuo o persona merece el derecho a la libertad y por tanto a ser libre. Ningún hombre puede castigar a otro privándole de esta libertad y derecho. Por tanto el mismo esclavo es persona y merece tener este derecho como todo el mundo lo tiene. Ya que es un derecho con el que naces y lo mereces.

Por otro lado lo que nos limita muchas veces nuestra libertad, es el autocontrol o tener un límite de nuestros actos. La conducta moral es lo que nos hace limitar nuestra libertad en las acciones que realizamos ya que éstas no siempre nos pueden beneficiar. Así que por último decir que todo ser tiene derecho a la libertad pero también a mostrar un autocontrol en sus acciones siguiendo una ética y una conducta moral del ser humano porque es así como podremos ser verdaderas personas y aprovechar la vida al máximo.

Bueno madre hasta mañana a ver si acabo ya de imprimir el tr.. que es largo y largo..se hace eterno XD

Loli dijo...

Hola madre....tarde....ya lo se...pero es que...bueno si te contara lo que ma pasao con esto...mejor ya te lo contaré el lunes,bueno mañana...será mejor no enrollarse tanto en la presentación que sino luego me queda un comentario demasiado largo.

San Agustín es el primer pensador cristiano de la historia. Fe y
razón van cogidas de la mano. Una sin la otra no es nada. La razón se utiliza para conocer las ideas epro sin ir más allá (proceso de interiorización), pero si queremos avanzar necesitaremos de un ser divino, Dios que nos llevará a la verdad absoluta (proceso de iluminación).
La verdad que no se puede dudar de su existencia es Dios, porque es el ser necesario para el conocmiento de las ideas. Pero ademas podríamos decir, a la pregunta ¿cuál ser o cosa no podemos dudar de su existencia?Pues en este caso de nada porque si dudamos, pensamos y si pensamos significa que existimos (suena a Descartes no?..

Respecto al mal, todas las ideas mediante el proceso de interiorización, son aceptadas sean buenas o malas, es cuando Dios nos ilumina, donde vemos que mediante la iluminación creemos en que esas ideas absolutas no tieen una conducta buena (moral).

Según San Agustín, al igual que Platón, afirma que el hombre es cuerpo y alma, y que el alma está en el cuerpo como en una prisión. Este sería el porque paard ecir que el alma no es libre ya que su cuerpo es su prisión. Pero decir que no e slibre del todo no es del todo cierto porque, el alma paar conocer las ideas absolutas no necesita al cuerpo para nada. Por lo tanto pdoríamos decir que no e slibre porque se encuentra encerrada en el cuerpo, pero es libre porque el conocimiento, la razó y la fe, son independientes, solo dependen del alma.

Bueno hasta aquí llegó mi comentario de hoy!!algo largo?es que como siemrpe digo una vez empiezo no hay quien me pare. Hasta mañana!!

Pedro Grases dijo...

¿Que relación hay entre fe y razón?

San Agustín se caracteriza por ser uno de los filósofos más importantes a la hora de exponernos que necesitamos fe y razón por igual.

El ser humano obtiene el conocimiento sensible por medio de todo lo que le rodea. Esos conocimientos son efímeros y cambiantes. Para llegar a los conocimientos inmutables y superiores debe buscar dentro de su alma. Por medio de la interiorización el ser humano utiliza la razón y descubre conocimientos inmutables como pueden ser las matemáticas.

Si el ser humano quiere llegar a la verdad absoluta o conocimiento definitivo, no solo ha de hacer hincapié en la razón, necesita una iluminación divina que solo le puede dar la fe. Por eso el ser humano necesita tanto de la razón como de la fe para llegar a la verdad absoluta que se oculta en su alma.

Nadie puede dudar que existimos. Si decimos que no existimos nos estamos engañando, solo puede engañar lo que existe, por lo tanto existimos.

Perdón por la tardanza madre... es que hoy ha sido mi cumpleaños y se me olvido por completo filo, gracias a tape que me lo ha recordado.